Grito Vacío
this site the web

domingo, 2 de octubre de 2011

Hola fills de puta



Avui em presente tal i com sóc, amb totes les meues faltes, però avui em sent més pròxim a tots aquells problemes que poc a poc em retenen. Ja m'han donat la senyal, ara comença la carrera. Us transmetré tota la meua ira, vaig a dir-vos que ja me cansat de agafar carrereta i ja estic disposat a botar al buit. Avui vos parle amb la meua llengua materna, amb la que ja la gent em coneix, vaig a demostrar-vos que amb tots els meus errors, encara per a vosaltres sóc invencible.

Gràcies a tots i totes que m'han fet adonar-me'n de tota la merda que tinc al voltant, ara es hora de dir-vos que vaig a caminar, tanta carrereta per a botar es una merda...

Una nova caseria a tornat a començar, la sang correrà, ara estic sà. Podrit, però viu. Estic excitat al tornar veure córrer sang. Amor meu, escapat no vull que em veges tal i com sóc. Ara el monstre està dintre de mi i vol eixir, massa temps ha estat tancat. Maleïda fera ferotge, açò ja eu sabies cabró.

Benvinguts a la merda, açò es l'infern del meu cor. Tinc la vida per davant i el vals no a deixat de sonar. Amb els meus ullals començaré a d’esgarrar els vestits, la carn i l’ànima. Ja no tinc límit, el odi eu fa tot més lent i a mi més ràpid. La ira m'agafa del coll, obri les meues ferides i disfrute trencant les barreres que m'han imposat. La natura vibra davant del meu cant, la meua venjança serà consumada. 
La lluna em mira trista, pensa que perdé. He canviat, ja no et tinc al meu costat. No tinc res a perdre...

Em sent dur per la força del vent, la mort està agafant-me de la mà i jo se la ofereixo poc a poc, ja no tinc consciència, el nèctar es la meua perdició. Necessite força, necessite velocitat, necessite ser salvatge... Poc a poc les cadenes es trenquen, la bèstia les arranca del sòl. Es sent bé. 

La meua lluna em mira i poc a poc intente trobar-te mal parit. Estic donant-te caça, corre perquè vaig a per tu. He vist la cura als meus mals però les ferides no em deixen avançar, he perdut massa sang. Allargue la mà però no aplegue. Sóc mortal, soc humà, soc normal.

Es el moment en el que jo entre en escena, aquesta va ser una nit que mai oblidarem...

1 comentario:

 

W3C Validations

Cum sociis natoque penatibus et magnis dis parturient montes, nascetur ridiculus mus. Morbi dapibus dolor sit amet metus suscipit iaculis. Quisque at nulla eu elit adipiscing tempor.

Usage Policies