Torna un sentiment perillós....

Torni a caminar, veig els teus ulls al meu costat i torni a mirar enfront de mi. M'abraces, sent els teus cabells ballant contra el vent. Estic mort de set i em dones els teus llavis, em sent viu al teu costat agafats, jugant entre carícies. Em deixes anar mentre estàs al meu costat agafada de la mà. I veig el camí fet amb tu, tampoc es tan llarg, sort que tornem a l'inici junts. A la velocitat dels teus llavis, dels teus ulls tancats, torni a volar millor dit a votar amb la força del vent al meu favor. Et veig al meu costat, em somrius, no se que dir sols sé somriure amb tu, les paraules sobren. Tot el que faig sent que puc fallar, però amb tu res pot eixir mal, no creus? No oblidi el teu olor, no oblidi el teu tacte, ni la distància em podrà fer-te oblidar, estàs gravada amb foc al meu cor. Ets una vida, un sentiment d'amor. Volies estar al meu costat, ja estàs. Simplement m'estic fonent amb el teu tacte. Veig les portes del cel i no sé m’atreveixo a passar. Necessiti reflexionar. Si, eres la persona que més trobi a faltar, la persona a la que li he entregat el meu cor.
I per eixe motiu t'he de posar un nom, el nom que crec que eres. Tots als meu voltant pròxims a mi tenen un nom, crec que t'agradarà. Saps que mai he fallat amb els nom? Jo si, sé que puc descriure’t amb una paraula, i el teu nom és.... Engel.