Abans de la llum del sol preferiria tornar a sentir els teus cabells acariciant-me el rostre. Sentir la teua essència i torna a murmurar paraules màgiques que desafien la força de la gravetat. Sentir amb força els bàtecs del teu cor davall les meues mans. Amb el joc dels teus llavis em fonc al compàs del vent.
El sol està allà dalt, igual que el cel. Però tinc el paradís al meu costat, un tros de cel està acompanyant-me. Torni a abraçar-te amb força. Et vull estimar amb la força del vent, estar amb tu fins al final del camí.
El teu silenci s’ofega en cada bes que em regales. Sóc el teu esclau, deessa de l’Olimp.
Torni a asseure al costat del teu tro com a la teua mascota, escalfant els teus peus en la nit freda. Un sospir teu m’eriça el pelatge. Em sent volar, però les meues potes em retenen en aquesta terra morta. Enlairat tant com vulguis prompte podré agafar-te, tornar a somriure amb tu i tornar a córrer salvatge per a aquest paradís que tu m’has regalat.
Tens la clau del meu cor, preferiria que mai la soltessis, no sabria que podria fer....
Així que obri les ales i vola amb la força que sempre he pogut contemplar en els teus ulls....
El sol està allà dalt, igual que el cel. Però tinc el paradís al meu costat, un tros de cel està acompanyant-me. Torni a abraçar-te amb força. Et vull estimar amb la força del vent, estar amb tu fins al final del camí.
El teu silenci s’ofega en cada bes que em regales. Sóc el teu esclau, deessa de l’Olimp.
Torni a asseure al costat del teu tro com a la teua mascota, escalfant els teus peus en la nit freda. Un sospir teu m’eriça el pelatge. Em sent volar, però les meues potes em retenen en aquesta terra morta. Enlairat tant com vulguis prompte podré agafar-te, tornar a somriure amb tu i tornar a córrer salvatge per a aquest paradís que tu m’has regalat.
Tens la clau del meu cor, preferiria que mai la soltessis, no sabria que podria fer....
Així que obri les ales i vola amb la força que sempre he pogut contemplar en els teus ulls....
No hay comentarios:
Publicar un comentario