Grito a un lugar llamado Mundo

Que ens acompanyin els vents del sud. Estic tancat, massa calor. La gent al meu voltant i no et trobi. Els meus sentits estan perduts entre les copes prèvies i encara no han aplegat. Així que tanqui els ulls i agafi tant d’aire com sóc capaç pel nas. Busqui un rastre, alguna cosa d’on puga agafar-me. Una olor familiar, perfecte. El teu olor m’envolta i no puc evitar somriure.

M’obri pas entre la multitud o la multitud s’aparta de mi. Què més em dona? No estic content, però tampoc enfadat. Estic present com el vent de ponent. Imposi cadascuna de les meues passes. No controli la meua força. Te trobi al altre costat d’aquell local. Enfront una taula de billar platejada. Em mires, somrius. Em sorprenc, per fi alguna cosa que m’agrada.

 M’arrimi al teu costat i et regali unes poques paraules. Aquella música em posa nerviós. Eixe lloc em fa posar-me neguitós. No m’agrada el olor, és massa tancat. No es fresc. Aleshores comencem a jugar. Trenqui la formació de les boles i t’ho expliqui tot de cero. Vas a guanyar. I jo et vaig a ensenyar. Però la victòria no es important. A poc a poc que la nostra partida avança la gent ens anava trobant. Aleshores em posi mes nerviós. No sé controlar-me. Ja ni colpegi bé la bola blanca. Et miri i estàs atenta mirant. No sé en que pensis.

Es el teu torn i aleshores em posi darrera teua corregint les teues mans. No puc evitar olorar la teva essència. No ho entenc però em fa somriure. La mà es suau i destra. Però et falta pràctica. Encara es prompte per a guanyar-me.

 I aleshores em posi a riure. Em mires perplexa. Es cert has guanyat. He fet la negra on no tocava, interessant. Aleshores rius. Eixim tots fora al carrer. Que la festa només acaba de començar.