Nits de lluernes, carícies davall del sostre estrellat. Besos amagats i furtius de les hores que he passat al teu costat. Moments en que em sentia volar, lleuger, capaç d’agafar un tros del cel o algun núvol descarat i portar-te’l aquesta nit al llit per a que somies en dolços somnis. Que si estàs sola, aquesta nit estàs amb mi. Sense tu, avui deixaria de ser hui i seria altre dia més. Hores mortes que amb tu prenen un color, un sabor.
No sabria que fer si ten anares aquesta nit, però mentre duren aquestos moments, et regali un rosa per a que em mires als ulls i veure’t somriure com soles tu fas. Abraçar-te i reprimir les meues llàgrimes, sempre que estic al teu costat em sent tremolar. No puc demostrar-te d’altra el que sent per tu si no es així, he d’escriure per a viure, però avui per a dir-te alguna cosa més que un t’estime.
Ets una fada que em va veure i jo un covard que et va trobar mentre fugia. Jo secaré les llàgrimes que pugen córrer pel teu rostre, t’arravataré un somriure aquesta nit, mentre junts caminem agafats de la mà. Caminem fins més enllà de l’horitzó. Esta nit no et diré que sóc ningun esclau, esta nit jo sóc el teu amant. Que d’amagat t’agafa de la mà i et besa en cada cantó, en cada portal que molt abans vaig conèixer sòl.
Eres d’aquesta nit la meua única llum, tu m’has furtat la lluna però també al sol i amb un altre suau bes et llevaré eixa mirada pensativa. Posaré el braç per a que t’agafis a mi, junts ens anirem aquesta nit. Vull veure el teus ulls, sentir els teus besos i escoltar les teues paraules de mel.
Vine aquesta nit amb mi, jo et portaré allà on tu em demanes. On les teues carícies es confonguin amb el calor d’una foguera. Anem-nos-en junts, dona una oportunitat a aquest noiet per a créixer entre els teus braços. Deixa’m ser el motiu del teu somriure, de la teua felicitat, almenys aquesta nit.
No podré dir-te que sempre estaré. Però si et fan mal, tin per segur que tornaré.
No hay comentarios:
Publicar un comentario