Ja n’estic cansat de tanta merda i altres
històries que no tenen res a vorer en aquesta. Uns dies que em desconecte del món
i resulta que els imbècils han deixat obertes les finestres aquests nadals
pensant que els portarien més regals. No estic d’humor, no he dormit. Hui només
espere trobar algun incaut que intente fer me enfadar. Algú en qui descarregar
il·legalment la meua ràbia sense que m’agafi l’SGAE.
No estic fet per a jocs, soles pense que
esperar a atacar i després córrer ajupit en busca d’alguna joia que em faja
riure. Però un maleït dia que descanse del món, va i resulta que cai presa d’una
dolència de la gola i de la febre. Silencis avanç de la turmenta, busque algú a qui contar
la meua historia i deixarme caure rendit al sól buscant algun lloc on poder
dormir. Estic cansat. Estic ja asquejat. Molt asquejat de tanta merda i que no
em deixen dormir.
Torne a començar a narrar altra història, no posseeix
la meua ràbia, ni la meua verdadera ira. Tan siquiera es real, però almenys em
fa oblidar aquelles hores que esta nit m’han mantingut despert sentit el dolor
que em punxa la gola i el regust de la sang. El vell so del vent espitjar les
finestres mal tancades i el xiulit mortal de les hores córrer per la meua
habitació al compàs de les martellades del obrers començant a treballar. Que
merda que el sol tinga que eixir tant prompte, ja es podria agafar festa. Ara
el tinc en la meua llista negra.
Però tornat al tema d’abans, aquesta historia
servirà per a retornar a algun lloc on en teoria ja deuria d’estar. Però no puc
tornar a cap lloc si mai me’n he anat. Se
m’acaben les paraules i encara no he començat. Hui em trobe romancer, però sé
que tinc un veí que matar, una persona amb qui parlar i una ràbia que em farà
dormir com un nadó al que li acaben de donar el pit. Eixa ràbia em concedirà
una venjança que no te motiu d’existència, però la seua existència em
facilita... mmm... deixa-m’ho estar.
Volia contar la típica història en el que la
princesa rescata al príncep, viola a un conductor de camions i sopa
valociraptor a la brasa. Començaria la història, però ja no em queda paper on
poder començar ni ganes per a esborrar tot allò que he necessitat per a orientar-me
sense perdre gens de dignitat ni temps en un mapa o en el que és el mateix, un
psicòleg.
No hay comentarios:
Publicar un comentario